Sóc anti “estética neonazi”

Ramón Grau, militant del CSA l’Obrera i d’ARRAN Sabadell

 

Avui el Diari de Sabadell publicava un article firmat per N. García sobre els fets que van tenir lloc ahir, davant del CSA L’Obrera. “Tensión entre un grupo de estética neonazi y activistas de la Obrera” el titula.

Pensem-hi dues vegades sense passar del titular. En primer lloc es veu que el que hi havia ahir davant la Obrera no eren ni nazis, ni neonazis, ni fatxes, ni feixistes. Eren un “grupo de estética neonazi”. Això em planteja dos dubtes, o bé en algun lloc es reparteixen carnets d’ideologia neonazi i els energúmens d’ahir no el tenien (i només anaven vestits de…) o el que és encara pitjor, que això del feixisme, el nazisme, el neonazisme o com vulguem dir-li és només una estètica.

I llavors ja l’hem liada perquè per aquesta regla de tres ser antifeixista també és una estètica. I arribats a aquest punt ja no entenc res perquè suposo que algú que no vagi amb una samarreta amb la calavera de les SS no és un nazi encara que hagi repensat com aplicar les tesis del Mein Kampf al segle XXI. I també suposo que jo sóc antifeixista perquè m’agrada vestir d’una manera determinada. M’hauran d’explicar exactament quina és perquè jo ahir anava amb camisa i texans i avui amb samarreta i pantalons negres i segueixo sent tan antifeixista avui com ho era ahir. Hauré de suposar que vesteixo amb estètica antifeixista, encara que cregui que el feixisme i el racisme no tenen cabuda a la nostra societat fins i tot quan vaig a la platja en banyador i xancletes.

Aquesta reducció a l’absurd em porta al que realment volia dir des que m’ha indignat profundament la crònica publicada al Diari de Sabadell al llegir-la aquest matí. Per a fer-ho us proposo un exercici. Preneu l’article, sencer, titular inclòs, allà on posi “grupo de estética fascista” (si, al llarg de tot l’article es repeteix aquest mantra de l’estètica) i canvieu-ho per “Los Latin Kings”. Allà on posi “anticapitalistas” o similars poseu-hi “Los Ñetas”. Jo ho he fet, i us juro que quadra perfectament tot l’article.

És a dir, que el senyor N. García del Diari de Sabadell ens han plantat un article que hauria pogut fer perfectament si el que hagués passat ahir és que una banda hagués anat al territori d’una altra banda. El senyor García haurien de replantejar-se molt profundament com tracta una problemàtica com el feixisme i el racisme i aquells que hem decidit que cal fer-li front, fins i tot al carrer i amb la mobilització.

Per començar haurien de deixar de banalitzar el feixisme, que és el més greu que es pot extreure de com ha abordat la notícia. El feixisme és una ideologia, no és ni una moda ni una estètica. Una ideologia que planteja entre altres coses l’eliminació i l’exclusió del que no compleix els paràmetres desitjats (ja sigui una “raça”, una religió, una orientació política…).

Al Diari de Sabadell haurien de saber que per desgràcia allò del feixisme no es va acabar quan va morir Franco, o al 1945 quan es va acabar la Segona Guerra Mundial. Aquests periodistes haurien de saber que a França són la segona força política, que a Hongria dicten la política migratòria, que a Ucraïna hi governen i que en general, a tota Europa, el feixisme és una cosa ben viva i ben perillosa. Que l’Estat espanyol de moment en sigui una excepció no vol dir que no haguem d’estar en guàrdia.

De la mateixa manera haurien d’estar al cas, que, almenys des de finals de la Segona Guerra Mundial, a bona part d’Europa s’ha considerat que ser antifeixista era la obligació de tot demòcrata, fos liberal, conservador, socialista, socialdemòcrata, comunista, anarquista… Encara que per desgràcia com menys a l’esquerra més se n’han oblidat, a mesura que el que va passar als camps de concentració va anar quedant enrere.

Però pel que sembla, ser antifeixista és com ser seguidor d’un grup de música determinat o d’un club de futbol o fins i tot ser aficionat a l’aeromodelisme. Una moda que a més pot implicar que t’agradi vestir d’una determinada manera.

Haurem de suposar, que tot plegat té alguna cosa a veure amb els orígens falangistes d’aquest mitjà de comunicació. Us recomano que feu un cop d’ull a qualsevol dels altres mitjans que s’han fet ressò de la notícia (isabadell, Ràdio Sabadell, Nació Digital Sabadell i la Directa). Les cròniques tenen diferències però cap d’elles peca de banalitzar un tema tan seriós com el fet que ahir es plantessin una seixantena de FEIXISTES, amb totes i cadascuna de les lletres i amb majúscules perquè quedi més clar.

O potser han tirat d’hemeroteca doncs ja fa uns anyets els senyors del PSC comandats pel senyor Bustos també varen tenir la temptació de tractar el greu problema que va viure la nostra ciutat d’aquesta manera, com una guerra entre bandes.

En tot cas, des de la meva humil posició d’antifeixista, recomano als periodistes del Diari de Sabadell, i especialment al senyor García, que facin un cop d’ull més enllà dels Pirineus per veure que això del feixisme no va en broma. O més fàcil encara, que agafin la R4 de la Renfe i preguntin als nostres veïns de Barberà del Vallès si els de Plataforma per Catalunya van en broma. Que potser es veu que si, i que ahir el que hauria hagut de fer tothom que passava per davant l’Obrera era anar a fer uns riures amb aquells amables i simpàtics energúmens.

Sabadell, 7 d’abril de 2016.

Anuncis

Posted on 7 Abril 2016, in Uncategorized. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.