[COMUNICAT] L’H.A. ‘Sakine Cansiz’ davant la condemna penal per usurpació per alliberar un habitatge abandonat des de fa més de 10 anys

La sentència feta pels jutjats de Sabadell defensa de l’especulació i l’acaparament d’espais en desús per sobre el dret a un habitatge digne, a una ciutat amb més de 10 mil pisos buits i més de 3000 pisos ocupats censats oficialment. La propietat, vinculada a la família de l’Hotel Urpí, es nega a negociar i pren mesures per tal d’assegurar que l’habitatge es torni a trobar en desús.

 

Ara fa una setmana, el dijous 20 d’octubre de 2016, es va realitzar el judici per l’Habitatge Alliberat ‘Sakine Cansız’. Avui ha sortit la sentència, que és condemnatòria. Considerem que, donades les circumstàncies que explicarem a continuació, aquesta és una resolució indignant. Tot plegat reforça la nostra convicció, i afirmem que seguirem plantant cara. Defensar el dret a l’habitatge digne pel jovent i per tothom no és cap delicte. En canvi, acaparar espais buits sí que hauria de ser-ho.

El mateix dia en que es va fer públic que s’havia alliberat l’espai, es va personar un representant legal en nom de la propietat, que a més va afirmar tenir-hi lligams familiars. Es tracta d’una família amb diverses propietats, entre elles l’Hotel Urpí.  Aquesta persona es va dirigir a un dels ocupants de la casa i va preguntar, amb claredat, quants diners volien a canvi de marxar d’allà. No es va contemplar aquesta possibilitat, i se li va rebutjar rotundament la proposta. En canvi, es va oferir parlar d’algun tipus d’acord (masoveria urbana o cessió temporal). El representant de la família va declarar que no tenien cap intenció d’acceptar que algú visqués allà, que ells volien tenir-ho buit i que era el seu dret que així fos. “El no-ús és una forma d’ús” – va afirmar diverses vegades. Va afegir que anéssim a ocupar qualsevol altre dels milers d’habitatges buits de Sabadell, qualsevol que no fos el seu. Veient que els i les joves presents ho tenien tot molt clar, aquest home va començar a canviar el to i a fer servir l’amenaça judicial, al·legant que és advocat i que té relació amb el sistema judicial. Finalment va marxar dirigint crits, insults i realitzant fotografies (sense consentiment) a les persones que es trobaven a la concentració de suport.

Al Registre de Propietat, l’immoble (subdividit en quatre espais-habitatges) està a nom de l’empresa immobiliària Elias 2005 SL, que consta també al registre mercantil com a empresa de compra-venda de propietats immobiliàries. El representant legal al·legava que és una propietat familiar. Explicava que després de la defunció de l’antiga propietària (membre de la família), aquesta empresa va adquirir l’immoble per facilitar el tràmit d’herència. Per tant, a més de tenir propietats de sobra, sembla probable que aquesta família va fer servir una immobiliària fantasma per pagar menys impostos.

La data del judici va arribar sis mesos després d’entrar-hi, i revisant el cas vam descobrir que aquell immoble està declarat com a solar, i no com a habitatge, pel que estan incomplint la seva pròpia llei. L’actual propietària va acceptar al judici que l’espai porta buit des de la defunció de l’anterior propietària, que va ser l’any 2005 (fet que encaixa amb el nom de la immobiliària que van crear per gestionar l’herència). No obstant això, i malgrat estar buit i tapiat, la propietària va dir que hi accedia habitualment a fer-hi el manteniment a través d’una veïna, cosa impossible si no és saltant la reixa que separa l’immoble de la veïna (cosa també bastant improbable donada l’avançada edat de la propietària). A més, en el judici també va admetre que l’immoble té fasos sostres caiguts a terra, cosa certa i que denota l’estat de deixadesa.

En sentències de diverses Audiències Provincials, per tal que pugui ser considerat delicte, la persona propietària ha de poder demostrar que també li estava donant un ús a l’espai, cosa que com hem exposat, no era així. És a dir, fins i tot la jurisprudència del seu sistema judicial no ho considera delicte. Per tant, per la via judicial que han escollit, la penal, considerem que el judici s’hauria d’haver resolt amb l’absolució, pel que hem decidit presentar un recurs a la sentència condemnatòria que hem rebut.

Per acabar, declarar que seguirem defensant l’habitatge juvenil i desobeint l’absurd, obrint vies de diàleg i trencant tàpies. La nostra prioritat són les propietats d’entitats bancàries, com hem demostrat amb els habitatges alliberats últimament a Sabadell (H.A. Leila Khaled, H.A. Sankara i H.A. Assata Shakur), però qüestionem l’acumulació i l’especulació immobiliària vingui de bancs, d’empreses o de famílies riques. La lluita per l’habitatge no només ens enfronta a les entitats financeres: és una lluita de classes. La seva riquesa és el fruit del nostre treball, de la nostra misèria. Defensarem el dret a sostre, treball i benestar per tothom, i això implica repartir entre la classe treballadora totes aquelles propietats que acaparen les classes benestants.

 

 

Arran Sabadell Creu Alta – Nord, Arran Sabadell Centre – Sud i Alerta Solidària

 

13220510_1065640283507452_2386504447782934791_o

Anuncis

Posted on 28 Octubre 2016, in Uncategorized. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.