La Moreneta, la visibilitat LGBTI i la islamofòbia

El passat 21 de maig els dos nuclis d’Arran Sabadell vam organitzar una besada davant l’església de Sant Fèlix en motiu del 17 de maig -Diada contra la LGBTIfòbia-. Les fotos penjades a Twitter van despertar reaccions com: “La pròxima rucada davant una mesquita, quin tip de riure tots i totes( se diu així no?)” (@albertpardell) o “Si al diccionari busqueu la paraula “valent”, diu que és sinònim d’Arran.” (@_J_Cummings_ ). El mateix va succeir amb el vídeo publicat per Arran Països Catalans en motiu del 26 d’abril -Diada per la Visibilitat Lèsbica- ha generat molta polèmica. En aquestes imatges apareixen dues dones besant-se, apassionadament i sense complexes, davant la imatge de la Moreneta. Somatemps, col·lectiu filo-feixista, declarava a la seva pàgina: “La excusa del vídeo es la visibilización del lesbianismo. Aunque lo único que se ve es una profanación perpetrada por dos pobres guarrillas.” Però les respostes LGBTIfòbiques no han sorgit només de l’extrema dreta: han brotat, a tort i a dret, centenars de comentaris de persones que s’han sentit ofeses.

LGBTI

Per una banda, s’acusa a l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista d’insultar la fe de les creients catòliques, o fins i tot una ofensa contra la “catalanitat”. No obstant, destaquen per la seva absència els arguments que recolzin aquestes afirmacions. En quin sentit es una ofensa contra algú que dues persones es facin petons en públic? La majoria afirma que no és un insult pel fet que siguin dues dones, sinó perquè es tracta d’un lloc sagrat. De veritat hagués tingut l’impacte que ha tingut el vídeo si hagués estat una parella heterosexual? Des d’Arran hem afirmat que la nostra voluntat és “profanar” els símbols religiosos de l’Església catòlica. La resposta rebuda per un sector important de la societat ha evidenciat que el que denunciàvem existeix i està present en el nostre dia a dia, latent, invisibilitzat. Que la visibilitat lèsbica es consideri una ofensa contra la moral demostra la lesbofòbia que aquesta porta integrada. Si el lesbianisme estigués tan acceptat com s’afirma, a ningú se li hauria passat pel cap que una mostra d’afecte pot ser un insult.

Per altra banda, s’han pronunciat pràcticament totes les formulacions possibles de la frase “a veure si teniu collons de fer-ho a una mesquita”. Més enllà del despropòsit que és en sí la formulació de la crítica, cal dir que s’estan produint greus (i no casuals) confusions: ni criticar a l’Església catòlica és insultar a les persones cristianes en general (moltíssimes d’elles també la critiquen), ni lluitar contra la islamofòbia implica defensar als actors reaccionaris que sovint controlen la religió. Si es centra l’atenció en l’Església catòlica és pel seu tan rellevant paper com a actor econòmic i socialitzador (és una de les majors propietàries de terra a l’Estat espanyol i acumula més de 10.000 milions d’euros de benefici a l’any, a més de tenir poderoses influències en les esferes de poder i en l’educació, i això sense entrar en el paper que ha tingut la moral cristiana en la construcció de la nostra forma d’entendre la realitat que ens envolta). Fa només uns dies el bisbe de Solsona, Xavier Novell, afirmava: “és molt difícil el creixement serè i equilibrat si falten uns pares que exerceixen la seva funció educadora des de la identitat maternal femenina i paternal masculina”.

L’Islam institucionalitzat no té, ni als Països Catalans ni a l’Estat espanyol, el poder que té l’Església catòlica. És més, les persones musulmanes es veuen constantment qüestionades pel fet de ser-ho. Mil sis-cents milions de musulmanes al món criminalitzades per un 0,006 d’entre elles considerades terroristes quan el 90% de les víctimes són també musulmanes. Mentrestant, els EUA o Israel -que utilitzen el terrorisme d’Estat de forma sistemàtica- son referents. Mil sis-cents milions de musulmanes que serveixen d’escut davant les acusacions de masclisme o LGBTIfòbia: un “els musulmans són pitjors” com a recurs fàcil per negar una realitat omnipresent a la nostra societat. Una realitat que s’evidencia quan reivindicar la lluita de les dones i els subjectes LGBTI són rucades o exageracions. I quedi clar, nosaltres defensem el feminisme i les lluites LGBTI aquí i arreu. La nostra posició de privilegi en les desigualtats globals no ens cega: estem amb les feministes islàmiques, amb les lluitadores del moviment kurd i amb les preses polítiques palestines. Totes elles amb forta presència musulmana.

18582621_766662243513136_4804359397841447636_n

No ens equivoquem d’enemic: el problema no som ni les joves organitzades ni les persones musulmanes en general. Si tanta preocupació hi ha pel masclisme i la LGBTIfòbia a la nostra societat no entenem perquè no hi ha més mobilització en aquest sentit. Convidem a totes aquelles persones que s’han omplert la boca d’igualtat de gènere a organitzar-se per aquesta de debò. Si visibilitzar-nos com a LGBTI és un insult, o una mostra de mal gust, que ningú dubti que nosaltres seguirem insultant. Si defensar la lluita feminista és posar pals a les rodes al procés, nosaltres seguirem dient que no volem per res una independència sense socialisme ni feminisme. Estem més que acostumades a que se’ns infantilitzi com a joves i a que es banalitzi les desigualtats que vivim com a dones i LGBTI. Ara, que cadascú tingui clar de part quin bàndol està. Nosaltres no en tenim cap dubte, i no tenim por. Tenim amor i ràbia de sobra per seguir lluitant cada dia. Perquè li pesi a qui li pesi, li molesti a qui li molesti: seguirem estimant, follant i besant com ens doni la gana.

Enllaç del vídeo d’Arran Sabadell: https://www.facebook.com/jovessabadellnord/videos/1505112222893587/

Enllaç del vídeo d’Arran Països Catalans: https://www.facebook.com/arran.paisoscatalans/videos/772573986230417/

 

Arran Sabadell Centre – Sud

Arran Sabadell Creu Alta – Nord

 

18671554_769310449914982_3180463360623455652_o

 

Anuncis

Posted on 1 Juny 2017, in Uncategorized. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.