Category Archives: Difusió

Comunicat de rebuig davant les actituds sexistes per part d’apoderats d’Unitat pel Canvi el 24M, dia d’eleccions municipals

Des del Moviment Popular de Sabadell volem manifestar el nostre absolut rebuig a les conductes sexistes mostrades per part d’alguns apoderats d’Unitat pel Canvi Sabadell (UxC) el dia de les eleccions municipals. Considerem inacceptables totes aquelles actituds i comportaments que reprodueixen els rols sexistes més arcaics i violents, i encara més si aquestes provenen de moviments que a nivell teòric promouen la construcció “d’una ciutat per viure amb dignitat i justícia social”, tal i com s’expressa en els principis del projecte que es troben a la seva web.

El passat 24 de maig, durant la jornada de les eleccions municipals, vàries apoderades de la Crida per Sabadell (CpS) i d’altres formacions polítiques van haver d’afrontar situacions de masclisme manifest per part d’apoderats d’Unitat pel Canvi Sabadell (UxC). Els fets van esclatar en el moment que les apoderades de la CpS van comunicar als apoderats d’UxC la resolució de la Junta Electoral, conforme aquests no podien lluir distintius relacionats amb la formació Podemos.

Aquests apoderats d’UxC (tots ells homes), lluny d’assumir aquesta resolució, van entrar d’una manera molt ràpida i explosiva en el terreny de la confrontació, desobeint el mandat de la Junta Electoral, tramès als mateixos no només per part de les apoderades de la Crida per Sabadell sinó que també per part de les presidències de les meses electorals. Aquests fets van ocórrer en varis instituts, però els enfrontaments van ser especialment violents a l’Institut Immaculada i a l’Institut Ribot i Serra. En el primer, va haver-hi intervenció policial. I en el segon, va haver d’intervenir no només la policia municipal, sinó que també els Mossos d’Esquadra, davant la negativa reiterada per part dels apoderats d’UxC de retirar qualsevol referència a Podemos de les seves acreditacions i carpetes.

Els enfrontaments en qüestió, lluny de basar-se en el diàleg respectuós, van estar impregnats en tot moment d’actituds sexistes reiterades per part dels apoderats de UxC. Malgrat les apoderades de la CpS van apel·lar al diàleg tranquil i a la necessitat de no faltar-se el respecte, els apoderats d’UxC, fent ús de la masculinitat més hegemònica per imposar la seva voluntat, van adoptar unes formes de comunicació molt allunyades del que serien les fórmules respectuoses. Aquests van tractar a les companyes de la CpS de manera agressiva, utilitzant permanentment els crits de manera intimidatòria per mostrat la seva autoritat. Totes aquestes actituds sexistes es van veure reforçades pel fet que es van dirigir constantment a les companyes com a “nena”, “niña” i fins i tot “niñata”.

Fins i tot, en una ocasió, un apoderat de UxC va arribar a colpejar la mà d’una apoderada de la CpS, i, en el moment que ella li va expressar que no la toqués, l’apoderat va respondre-li en to burleta, amb expressions com “ara s’ha sentit agredida” o “no treguis les coses de context”. I aquestes conductes violentes no es van aturar aquí, sinó que l’apoderat en qüestió va començar a assenyalar la companya de la CpS dient-li que era una vergonya el seu comportament. En un punt, l’apoderat d’UxC va arribar a advertir, en to amenaçant, a l’apoderada de la CpS i a apoderades d’altres formacions polítiques, que anessin amb compte amb ell.

A més a més, aquests apoderats violents d’UxC, en tot moment van mostrar una actitud de prepotència en la qual es feia palès que no consideraven les apoderades de la CpS com a interlocutores vàlides, ja que el conflicte no es va resoldre fins que no van intervenir companys (homes) de la CpS.

Considerem inacceptable que una candidatura que diu que “el sistema capitalista provoca un augment de la pobresa i de les desigualtats socials inadmissible. És per això que la nostra acció política tindrà com un dels seus principals objectius canviar aquesta realitat amb mesures que promoguin des del món local la justícia i la cohesió social i la igualtat d’oportunitats” tingui i accepti comportaments violents i masclistes d’aquest tipus, i davant d’això no podem sinó demanar unes disculpes públiques per les actituds sexistes que van tenir el dia de les eleccions varis apoderats d’UxC contra apoderades de la CpS.

Moviment Popular de Sabadell

Juny del 2015

Anuncis

DEFENSEM L’OBRERA!

Ahir a la tarda els Mossos d’Esquadra ens van obsequiar amb una de les seves sorpreses. Dues de les nostres militants van ser citades a declarar a comissaria. Tot i que encara desconeixem si els Mossos tenen intenció de fer-les responsables de l’okupació, entenem que és inadmissible que es citin a declarar a dues persones que en cap cas foren identificades en cap moment del dia de l’okupació.

L’única vinculació que els Mossos han pogut trobar és el fet d’haver sortit a un vídeo que la Directa va fer sobre l’okupació del nou CSA L’Obrera.

No ens amaguem de la nostra participació en el projecte de l’Obrera, al costat d’altres companyes i de la PAHC Sabadell. El que és intolerable és que s’ataqui a militants que en aquells moments varen accedir a parlar amb la premsa o que varen llegir un comunicat.

A més a més ens preguntem de quina manera tenien els Mossos els números de telèfon personals de les militants en qüestió. Tot això dies després de la desproporcionada i incomprensible actuació de la policia autonòmica davant la concentració de la PAHC Sabadell davant la visita d’Artur Mas a la nostra ciutat.

En definitiva res de tot això ens ve de nou, coneixem els mètodes que fan servir les forces d’ordre públic i no deixem de preguntar-nos què no haurien fet amb l’Obrera si no estiguéssim en campanya electoral. Que ja se sap, que els desallotjaments il·legals no queden bé en aquestes èpoques de l’any.

ARRAN Sabadell Centre-Sud,

Sabadell, Països Catalans, 15 de maig del 2015.

Manifest Okupació CSA l’Obrera

Manifest Okupació Obrera

Contra Tota Explotació: cada dia és 1 de Maig!

11169421_1426970980939848_3390701641981249708_o

El primer de maig és un dia de lluita per la classe treballadora, un dia en què recordem totes les lluites que ens han precedit, des de haymarket fins a la vaga de la canadenca passant per la comuna de Paris, un dia en què hem de pensar en tots els fronts que tenim oberts en les diferents lluites de cada dia. En la lluita als nostres llocs de treball, contra tot tipus d’explotació. Per unes relacions més justes sanes i igualitàries entre homes i dones. Contra cada un dels racons on el capital cerca noves explotacions. Contra un sistema que està desposseint cada vegada més persones de les necessitats i drets bàsics (com l’educació, la salut o l’habitatge), convertint-los en un luxe per a la classe treballadora. Un sistema que mercantilitza tot allò que mai haurien hagut de tocar les urpes dels mercats, deixant que la recerca del capital deteriori les nostres vides.

Un dia per caminar plegades reconeixent-nos en la resistència a les múltiples opressions que patim però, sobretot, un dia per agafar forces i fer un pas decidit i endavant per recuperar les sobiranies que són imprescindibles per viure amb dignitat.

I diem recuperar no perquè siguem il·luses i pensem en un passat idealitzat on érem lliures d’opressions. No. Diem recuperar perquè les opressions que patim no són naturals, no són eternes i immutables.

La història, la que ens precedeix i ens espera és aquesta pugna entre opressores i oprimides i és la nostra responsabilitat prendre-hi part.

Lluitem per recuperar les sobiranies que ens han pres, per ser lliures, per les oprimides, per a qui intenten callar, per les vaguistes del 29M i la resta de represaliades que lluiten pels nostres drets, per totes les preses polítiques, per què la lluita és l’únic camí!

Lluitem per recuperar la sobirania productiva, per què les treballadores d’Ingesan, l’empresa de neteja municipal de Sabadell, tinguin unes condicions laborals dignes. Per què les treballadores del restaurant Santamasa i de tota la resta de l’hostaleria puguin tenir una vida més enllà de la seva feina. Per què l’hostaleria que nosaltres volem NO és així.

Volem recuperar la sobirania productiva perquè les treballadores del Taulí tinguin una feina digna, per què totes tinguem una sanitat pública i de qualitat. Per recuperar també la sobirania reproductiva.

Lluitem per recuperar la sobirania reproductiva i de cures. Per totes aquelles dones que ens trobem immerses en múltiples jornades laborals, estant múltiplement explotades i quedant excloses de cotització. Aquelles que ja fa temps que patim i sostenim la crisi del treball i de les cures: atenent i cuidant les persones malaltes que es desatenen als hospitals; fent-nos càrrec de la dependència; educant als infants quan no hi ha suficients escoles bressol perquè se n’ocupin; cuidant la gent gran quan les residències i els recursos no arriben i sostenint diàriament les llars amb el nostre treball.

Lluitem per recuperar la sobirania com a poble, per què no es qüestioni l’ús del català a les aules, per totes les que lluiten per la llibertat dels pobles. Per Guillem Agulló, assassinat per feixistes espanyolistes protegits per l’estat espanyol i pel nou bloc alliberat de la PAHC batejat amb el seu nom. Per la PAHC, exemple de lluita i solidaritat. Per què la solidaritat és la tendresa dels pobles.

Marcant-nos objectius clars però complerts com aquests veiem les nostres lluites quotidianes sota una nova llum. Al fer-ho ens adonem que totes són imprescindibles per alliberar-nos de tota opressió.

Quan plantegem que ho volem tot veiem tot el que ens uneix i tot el que ens separa d’ell. I és que ells no són res més que espoli, odi i repressió allà on nosaltres som construcció, plaer i solidaritat.

Som les classes productives plantant cara a les extractives. Les nostres cures mouen el món, allò que sembrem ens alimenta, allò que produïm ens vesteix. Som hereves d’una història de lluita i antecessores de la victòria.

No hem de tenir por de derruir el seu món gris i opressiu, en podem construir un de nou.

És l’hora de bastir projectes col·lectius en què puguem realitzar-nos humanament, contra les seves ciutats mortes i el seu món de mercaderies.

Som nosaltres i només nosaltres, les classes populars, la majoria, qui hem de recuperar els espais comuns per tal de construir les alternatives al seu món absurd, a la seva urbanística grisa, a les seves estructures de poder totalitàries. Partint de les estructures del comú construirem unes vides merescudes de ser viscudes, perquè les seves ja les hem patit i no ho volem seguir fent.

Cap a la vaga de totes, cap a la vaga general, cap a la ruptura amb els estats espanyol, francès i qualsevol altre que sigui arma d’opressió contra nosaltres.

No ens aturarem davant de res fins a recuperar totes les sobiranies que ens manquen!

Visca la lluita de la classe treballadora!

Visca la lluita feminista!
Visca la lluita dels pobles dels lliures!
Contra tota explotació: cada dia és Primer de Maig!

Juguem Totes o Punxem la Pilota!

Cartell ARRANDes d’ARRAN Sabadell Centre-Sud volem denunciar un nou impediment al desenvolupament de l’autoorganització juvenil per part de l’Ajuntament de Sabadell, que es suma al que ja va denunciar fa un temps la Trobada Jove de Sabadell.

Des d’ARRAN Sabadell Centre-Sud vam demanar permís per celebrar un torneig de futbol nocturn antiracista (amb la intenció de destinar els beneficis a la lluita pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers). A més a més, des de l’assemblea de joves ens plantejàvem aquest torneig com una aposta concreta per començar a construir un oci alternatiu, deslligat del model d’oci hegemònic a la nostra ciutat que es basa en nits de festa i el consum de drogues, ja siguin legals o il·legals. Per això apostàvem per fer-lo el divendres 24 d’abril de deu a una de la nit.

En un primer moment a l’Ajuntament li semblà una bona proposta, però després la Regidoria d’Esports ens comunicà que finalment no ens donarien el permís sota l’excusa que no es poden fer activitats esportives a l’aire lliure a partir de les 10 de la nit per tal de preservar el descans de les veïnes.

Així doncs, l’Ajuntament ens denega el permís, impedint que les joves de Sabadell ens autoorganitzem i generem les nostres pròpies alternatives d’oci, però en canvi no posa cap mena d’objecció a que centres esportius privats realitzin activitats esportives a les nits, fins més tard de l’horari marcat pel consistori

Davant la impossibilitat de poder utilitzar els equipaments públics municipals, decidim no realitzar el torneig, ja que l’alternativa que se’ns ofereix és la de fer ús d’un pavelló, previ pagament de 300 euros en concepte de taxes.

Què pretén l’Ajuntament amb aquest tipus de normatives? Nosaltres seguirem defensant i apostant per l’autoorganització juvenil i la recuperació de l’espai públic i comú.
Més enllà de denunciar les dificultats que tenim les joves organitzades per realitzar actes i activitats; volem denunciar (com també s’ha fet des de la Trobada Jove) que l’espai públic en general no obeeix a l’ús de la població en general sinó que sempre tenen preferència les activitats privades i empresarials. Aquest és el Sabadell que vol el PSC? Nosaltres tenim clar que no, i per això seguim i seguirem apostant per l’autoorganització juvenil!

Recuperem l’espai públic i comú!

Sabadell, Països Catalans, 22 d’abril del 2015

A Gràcia Construïm un Oci Alternatiu.

oci

El proper divendres 20 de març a la tarda [19h] t’esperem al Bar del Centre Cívic de Gràcia, per parlar sobre el model d’oci que volem per a les joves. Comptarem amb la presència de les companyes de la Trobada Jove de Sabadell i de l’Agrupació de Veïns de Gràcia.

No hi faltis!