Category Archives: Països Catalans

26-F Vaga Estudiantil!

vaga26F

Des de les dues assemblees d’Arran a Sabadell volem donar tot el nostre suport a la vaga d’instituts i universitats d’aquest proper dijous 26 de febrer.
Animem en especial a les estudiants dels instituts de la nostra ciutat a participar de la vaga, i que segueixin lluitant pels seus drets i pel conjunt dels i les estudiants de classe treballadora.

Estan atemptant contra el dret a l’educació pública, ens estan robant el futur!
NO AL 3+2! ATUREM l’EU2015!

Convocatòries:
10H Plaça Sant Roc (Sabadell)
12H Plaça Universitat (Barcelona)

Us enllacem el vídeo que han fet les companyes de l’Assemblea d’Estudiants de l’Industrial:

Anuncis

Res no ens atura! Joves desobedients pel futur de TOT un poble! | 11 de setembre de 2014

cartell 11S

El jovent dels Països Catalans commemorem el proper Onze de Setembre la Diada Nacional del Principat de Catalunya. Enguany ho fem de forma especial perquè es compleixen tres segles exactes de la caiguda de Barcelona lany 1714 en mans de les tropes borbòniques, un succés fatídic que marcà de forma definitiva la pèrdua de les nostres llibertats com a poble. Després de 14 mesos de resistència heroica, els murs de Barcelona sucumbien fa 300 anys als seus ocupants com ja ho havien fet abans tantes altres ciutats i viles arreu dels Països Catalans; i com també ho faria mesos després l’illa de Mallorca, últim baluard de resistència anti-borbònica de la nostra nació.

La nostra història, la dels Països Catalans, és una història de lluita. És la història escrita per les oprimides i oprimits que han presentant batalla durant segles a aquells qui ens pretenen sotmetre. És una història de Remences, Segadors, Angelets de la Terra, Miquelets i Maulets. És també la història de les lluites obreres i camperoles. De vagues i de barricades. La història dels i les revolucionàries de 1936, de la resistència antifranquista i de tantes altres experiències de lluita que configuren avui el caràcter rebel del nostre poble. És, per descomptat, la història de més de quaranta anys d’independentisme revolucionari treballant de valent als carrers a favor de l’alliberament nacional, social i de gènere dels Països Catalans.

Cal que mantinguem ben viu lesperit desobedient del poble català. Només així serem capaces de forçar un procés definitiu de ruptura amb el règim decadent de 1978 que ens permeti construir un futur lliure per a les classes populars dels Països Catalans. Hem de ser conscients que la desobediència a la legalitat espanyola serà l’única garant per fer efectiu el mandat popular a favor d’un referèndum d’autodeterminació el proper 9 de novembre. Així mateix, hem de tenir molt clar que cap de les forces polítiques que dirigeixen avui allò que anomenem “procés de sobirania” té cap intenció de desobeir el règim amb el qual han pactat o n’han estat part integrant durant gairebé quatre dècades. Cal no oblidar, a més, que són justament aquestes forces polítiques les responsables de polítiques antisocials en forma de dures retallades i privatitzacions, entre molts altres exemples.

És per això que resulta indispensable invertir el centre de gravetat del procés. Hem de retornar el protagonisme al poble organitzat i mobilitzat als carrers per garantir la votació i evitar que sota cap concepte la màfia corrupta i retalladora re-configuri un nou pacte amb l’Estat Espanyol per mantenir els seus privilegis i, en definitiva, per poder seguir saquejant la nostra classe. En aquest mateix sentit, cal que reivindiquem la desobediència com la nostra arma principal per plantar cara a les polítiques d’austeritat que imposa el capital a casa nostra a través del poder central i les administracions autonòmiques. Desobediència també contra les lleis franquistes del Partit Popular – com ara la contrareforma de l’avortament o la “llei mordassa” – i també contra la repressió de policies i jutges contra qualsevol espurna d’oposició als carrers.

Cada passa que fem en favor de la ruptura amb el règim ha d’estar decididament emmarcada en aconseguir la independència del conjunt de la nostra nació. Per això, no n’hi ha prou en acotar els nostres objectius i acció política tan sols en una part del nostre país. És un deure de l’independentisme estendre arreu del país la flama desobedient i respondre amb determinació a totes les conjuntures que s’esdevenen en cadascun dels territoris que conformen els Països Catalans. Sempre amb l’objectiu de materialitzar un veritable procés d’alliberament i ruptura que vagi des de Fraga a Maó i de Salses fins a Guardamar.

 Res no atura el jovent rebel d’aquest poble. És ben clar a dia d’avui que només el Poble Treballador Català i el conjunt de les classes populars poden esdevenir el motor d’un veritable procés de ruptura. Més enllà, com en multitud de processos històrics arreu del món, el paper de les joves es fa imprescindible. Reivindiquem el paper específic del jovent, així com també el paper de les dones, en la construcció d’aquest pol d’oposició que ha de garantir, en el marc de la Unitat Popular, el triomf d’un procés revolucionari que ens permeti trencar les cadenes que ens sotmeten a aquest sistema miserable d’opressió, dominació i explotació.

Independència per un procés de canvi integral al conjunt dels Països Catalans. Entenem el dret a l’autodeterminació com el dret a decidir sobre tot allò que ens afecta. Les classes treballadores, el conjunt de les classes populars i en definitiva, totes aquelles que som víctimes de l’ofensiva capitalista i patriarcal, hem d’entendre la independència com una eina que ens permeti superar i transgredir de forma integral l’ordre establert. Contra el vell autonomisme que ara abraça el discurs de l’independentisme apel·lant a una falsa transversalitat per perpetuar-se en el poder, reivindiquem més que mai que el trencament amb Espanya i França ha estat i és un projecte al servei del Poble Treballador Català i les dones. El nostre programa és ben clar i no admet renúncies: Independència, Socialisme i Feminisme per al conjunt dels Països Catalans.

 Res no ens atura!
Joves desobedients pel futur de TOT un poble!

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Pel 25 d’abril, per la dignitat del nostre poble, el jovent trenquem les regles per canviar-ho TOT!

25Abril-2014

Un nou 25 d’Abril és a les portes del País Valencià. Un nou 25 d’Abril en què el jovent tornarem a eixir al carrer per defensar la dignitat del nostre poble; la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra escola, les nostres llibertats individuals i col·lectives.

En el darrer any, el govern del Partit Popular a la Generalitat Valenciana ha fet un pas més en la destrucció del País Valencià, un gran pas que les classes populars hem de saber respondre.

El tancament de RTVV, després de la prohibició de les emissions de TV3, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, deixa el País Valencià sense mitjans audiovisuals públics en la nostra llengua. L’ofensiva creuada del govern central i del govern autonòmic contra el català ha aconseguit, en part, un dels seus objectius principals al País Valencià: privar els valencians de mitjans de comunicació públics en la nostra llengua.

Hem de tindre en compte que l’ofensiva contra lo valencià no s’acaba en els mitjans audiovisuals, ara van a per l’escola. L’escola en valencià, el nostre català, ha estat constantment atacada des de la seva impulsió després de la dictadura; amb desprestigi, amb fugues de capital cap a l’escola privada i concertada, amb mil i una excuses de baix rendiment, amb propostes macabres de multilingüisme… tot per evitar la transmissió i la socialització de la nostra llengua i la nostra cultura. Ara el Partit Popular, altra volta amb l’excusa de la crisi carrega contra les unitats docents en valencià. 150 de 190 unitats docents que seran eliminades el proper curs són unitats docents en valencià, quan 100.000 xiquets i xiquetes no poden estudiar en la nostra llengua malgrat haver-ho sol·licitat.

Cal fer front a l’atac que suposa per a la nostra cultura i la nostra llengua el tancament de tots els mitjans públics en català i la supressió d’unitats docents en valencià.

No oblidem tampoc, els atacs que de la mà del govern de l’Estat Espanyol ens envia la dreta més rància, filo feixista, ultraconservadora i ultra neoliberal:

L’atac al dret a decidir de les dones amb la nova contrareforma de l’avortament, no fa més que aprofundir en el gir cap al vell nacionalcatolicisme que esgrimeix amb nostàlgia el govern del PP. Un fantasma eclesiàstic que vol fer tornar a les dones al lloc on la dreta sempre les ha volgut tenir; allunyades de la vida pública, dedicades als fills i la llar en un món patriarcal amb l’heterosexualitat com a única opció sexoafectiva.

A més, volen garantir el silenci de les seves víctimes, el poble, amb la “Ley Mordaza”. No tenen prou amb les agressions que ens infligeixen com a poble, com a classe i com a dones volen a més, que no ens puguem ni queixar. Volen apagar les nostres veus de canvi, les veus contra els seus privilegis i les nostres misèries, contra la burla capitalista del deute, contra la corrupció estructural d’un estat i un sistema podrits.

La desobediència i l’autoorganització del jovent seran claus en aquest context de confrontació que vivim a tots els nivells. És necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el jovent del País Valencià, dels Països Catalans, prenguem consciència, ens organitzem i ens mobilitzem per revertir la nostra situació. Cal que trenquem les regles que ens imposa l’estat espanyol i el seu sistema capitalista i patriarcal. Només d’aquesta manera podrem ser capaços de canviar-ho tot i construir un país lliure de tota forma d’opressió i explotació.

Cal que el jovent lluitem, amb l’orgull de país que ens transmeten els docents de les illes, amb l’orgull de classe dels vaguistes de Panrico i Coca-cola, amb l’orgull dels qui porten anys defensant la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra terra, defensant les nostres llibertats. Amb el record dels i les que ho han fet al llarg de la història, nosaltres seguirem lluitant per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.

Pel 25 d’Abril, per la dignitat del nostre poble!
Trenquem les regles per canviar-ho tot.

Manifest | 1 de desembre: Dia Mundial de la Lluita Contra la Sida

Captura-de-pantalla-2013-12-01-a-les-14.56.01

Tres dècades després de la identificació del virus de la immunodeficiència humana (VIH) i després de més de trenta milions de persones que han perdut la vida arreu del món a causa de la Sida, el jovent dels Països Catalans recordem un any més, el dia 1 de desembre, que ens queda encara un llarg camí per recórrer en el combat contra aquesta epidèmia i en la superació dels prejudicis que sotmeten les persones afectades a una dura situació d’estigmatització.

Serofòbia és homofòbia. Enderroquem definitivament l’estigma. Trenta anys de lluita contra la Sida han permès l’obtenció de medicaments antiretrovirals que han suposat, si més no en una part del món, una millora important de la qualitat de vida de les persones afectades. Ara bé, els avenços en el camí cap a la normalització i la no-discriminació de les persones afectades pel virus han estat molt més minsos. Episodis ben recents ho demostren. Com per exemple el del comunicat carregat de serofòbia i prejudicis contra el col·lectiu LGTB emès per un sindicat de Mossos d’Esquadra després de la mort a cops de Juan Manuel Benítez, en què es revelava que dos agents es trobaven en tractament antiretroviral a causa de les agressions sofertes durant la detenció. Les persones seropositives són també víctimes de la serofòbia institucional que, entre d’altres, considera l’homosexualitat com un factor de risc. Cal que combatem tots aquests prejudicis i tinguem present que l’homofòbia és el veritable factor de risc i que no podrem acabar amb la Sida si no eliminem abans de tot els nostres prejudicis.

Incidim en l’arrel. Educació sexual lliure de tabús i de la moral catòlica. La moral catòlica i patriarcal, que converteix en un tabú tot allò que envolta el sexe, segueix suposant un mur infranquejable per bona part del jovent, a qui es limita sistemàticament l’accés a informació i coneixements sobre pràctiques sexuals segures. La mancança absoluta d’educació sexual i afectiva desemboca molt sovint en practiques de risc que augmenten de forma alarmant la probabilitat de contagi. Alhora, la forta estigmatització sobre qualsevol opció sexual que surti de la heteronormativitat imperant no ens permet expressar i viure les nostres sexualitats lliurement, en públic i amb naturalitat. Novament, insistim que cal entendre la marginació d’aquestes pràctiques no normatives i l’estigmatització del col·lectiu LGTB com el veritable factor de risc, i no pas les pràctiques en si mateixes. Cal que ens dotem d’una educació sexual lliure de tabús i prejudicis, que ens ensenyi a estimar com vulguem i a relacionar-nos de forma segura siguin quines siguin les nostres pràctiques sexuals. No n’hi ha prou amb dos o tres tallers al llarg de l’educació secundària. Cal exigir una educació sexual integral als currículums dels nostres instituts. Una educació lliure de tabús, estigmes i homofòbia.

Les polítiques de retallades i reformes són un fre en la lluita contra la Sida. Les retallades en sanitat per part de les nostres administracions estatals i autonòmiques són responsables directes del fet que en els darrers anys no s’observi un decreixement en el nombre de contagis.  S’ha demostrat que retallar en polítiques de prevenció, d’atenció a les persones afectades i de conscienciació contra la discriminació es tradueix en un augment dels casos, en un empitjorament de la qualitat de vida de les persones seropositives i en un augment de  l’estigma a nivell social. Això es posa de manifest de forma especial en col·lectius que ja de per si són víctimes d’una forta discriminació i desigualtat, com per exemple el de les persones migrades. Cal fer responsables les nostres administracions i exigir polítiques actives en conscienciació, prevenció i atenció accessibles al 100% de la nostra població.

Des d’Arran, en tant que organització juvenil de l’Esquerra Independentista, prenem la nostra responsabilitat en la lluita per la conscienciació entre el jovent dels Països Catalans per capgirar la problemàtica del Sida i assolir-ne finalment l’eradicació. En un moment en què sembla que el nombre de contagis entre el jovent pot arribar a augmentar de forma preocupant, cal intensificar esforços en la lluita per una educació sexual crítica, lliure dels tabús i estigmes del patriarcat i l’Església. Incidim a l’arrel de les nostres consciències per poder estimar qui vulguem, com vulguem i per poder-nos-hi relacionar de forma totalment segura.

1 de desembre de 2013
Ni Església, ni retallades ni patriarcat
Les joves estimem com volem i follem segures!

Font: ARRAN

 

25N: El patriarcat és violència. La resposta: autodefensa!

25N-EI

Hora rere hora, dia rere dia, mes rere mes i any rere any, les dones patim els atacs de les violències patriarcals que encara imperen en la nostra societat. Any rere any, ens aixequem per la commemoració del Dia Internacional contra la Violència cap a les dones i les nenes. És un dia de commemoració per totes les dones víctimes de les violències masclistes i patriarcals, que es mostren en la seva més cruel manifestació en l’assassinat de tantes dones i nenes. L’any 2012 van morir 15 dones als Països Catalans, en aquest 2013 ja són 11 dones les assassinades pel simple fet de ser dones. La Carmen, la Karina, la Ioana, la Encarnación, la Yajaira, la Bolivia, l’Elisabeth, la Josefa, l’A.V.M, la Rosalia, la MaMagdalena, l’Inge, la Carolina, l’Eva, la Concepción, la Raquel, la Larisa, la Margalida, la Ma Luisa, la Marta, l’Alba, la Rosario no són només les víctimes dels seus assassins sinó que són també la punta de l’iceberg d’un sistema polític, el patriarcal, que provoca desenes de mortes cada any. Als Països Catalans durant el tercer trimestre del 2012 hi va haver 10.751 denúncies per violència de gènere.

No es tracta de fets aïllats, accidentals, propis de les idiosincràsies conjunturals, sinó que són mortes polítiques en aquest sistema econòmic i social, el capitalisme i el patriarcat, que les institucions catalanes continuen perpetuant a través del seu silenci i immobilisme. La naturalitat i normalitat amb què la societat assumeix les relacions de poder dels homes sobre les dones i els privilegis socials, legals i econòmics d’aquests, fa que la mort d’una dona per violència es vegi com un fet aïllat i no com la punta de l’iceberg d’un sistema de violència estructural i institucional. El sistema capitalista és sexista, per tal com se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i reproductiu no remunerat que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a dobles i triples jornades laborals. El binarisme imposat del sistema patriarcal i els rols de gènere provoquen una violència estructural en contra d’aquelles dones que no segueixen els patrons que el model imposa: som així víctimes d’insults, discriminació, exclusió, marginalització, tocaments, maltractament psicològic, emocional i psíquic, violacions i irreversiblement víctimes d’assassinat. La mort de dones víctimes de la violència de gènere és un fet estructural del sistema heteropatriarcal, és terrorisme patriarcal, la por que pateixen milers de dones per la violència masclista. Cal que el combatem directament i sense més dilacions.

Per tal de combatre directament aquestes violències, hem de reconèixer que el seu espectre es llarg i ple de ramificacions: la seva ombra recorre la nostra societat i té rostre de publicitat sexista, d’agressió simbòlica, de reiterat atac contra el cos de les dones, de constant control sobre la sexualitat, d’atac al dret a la reproducció de mares solteres i lesbianes, de retrocés sobre el dret a l’avortament lliure i gratuït. Alguns d’aquests rostres sovint s’amaguen sota la màscara del progrés i apareixen desdibuixats darrere d’alguna llei pseudoprogressista: la proposta de reforma de la Llei de Violència del govern espanyol per incloure en les estadístiques no només les dones que han estat assassinades sinó també les que han estat hospitalitzades un mínim de 24 hores, no deixa de ser un insult a les dones agredides: i les dones que estan menys de 24 hores hospitalitzades? I les que no ho arriben a estar però són igualment víctimes de violència de gènere? Aquest criteri injust és doncs una clara mostra de la nul·la voluntat de canvi i la perpetuació de l’estat actual de vulnerabilitat.

No ens deixem enganyar. No volem pedaços, no volem cadenes de colors bonics que ens facin creure que no es pot avançar més, no volem més indults pels principals agents i culpables de les violències de gènere: les dones d’aquest país combatem tots els rostres de les violències heteropatriarcals, i ho fem teixint xarxes entre nosaltres, denunciant a cada minut qualsevol atac sexista, homòfob, racista, classista, que cadascuna de nosaltres patim o hem patit alguna vegada. L’ombra del sistema heteropatriarcal és gran i s’estén per tots els racons, però nosaltres som totes, i sabem que la nostra aliança en contra totes les violències de gènere és més poderosa que qualsevol intent de silenciar-nos.

Cap dona silenciada, cap dona maltractada, cap dona humiliada, cap dona violentada pels canons de bellesa tradicionals, cap nena maltractada, cap dona sense dret a decidir sobre el seu cos, cap dona sense poder ser mare quan ella així ho decideixi. Des del record i el reconeixement de totes i cadascuna de les dones i les nenes víctimes de les violències heteropatriarcals, lluitem contra aquesta estructura injusta i perniciosa que ens corromp, empoderem-nos un dia més per fer front al sistema patriarcal i homòfob i cridem ben fort:

Cap violència contra les dones
Cap atac del sistema heteropatriarcal
Visca la Lluita Feminista companyes!

“El patriarcat és violència. La resposta: autodefensa!”

Font: ARRAN

Agitació d’ARRAN Sabadell pel 25 de Novembre:

SBD2

SBD1

sbd3

Rescaten bancs, arruïnen les nostres vides. Joves, aturem els pressupostos de la Troika!

petitres

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al proper any 2014, presentats el passat dia 5 de novembre vénen a confirmar per enèsima vegada una tendència que fa més de tres anys que es posa de manifest en tots els territoris dels Països Catalans. Les receptes dels nostres governants per gestionar la crisi que fa trontollar el sistema capitalista ens dirigeixen irremeiablement cap a l’ensorrament definitiu de la majoria de la nostra societat, a fi de rescatar i reforçar una minoria que mai ha deixat d’acumular poder i riquesa.

Aquesta tendència transcendeix les fronteres del nostre poble i afecta, de fet, la majoria d’economies del nostre voltant, i molt especialment les del Sud del continent europeu. El cas de Grècia, per exemple, constitueix un paradigma alarmant de com els plans d’ “austeritat” de la Troika comunitària aplanen el camí al capitalisme en crisi per avançar cap a un nou model de societat encara més desigual i profundament antidemocràtic.

Ho dèiem fa sis mesos i ho mantenim ara: l’Estat Espanyol, i per tant també una part important dels Països Catalans, es troben rescatats de facto. El pagament dels interessos del deute segueix essent el protagonista inqüestionable de la política econòmica de les administracions autonòmiques. Cal seguir insistint en el fet que aquest deute no l’hem generat les classes populars i, per tant, el seu pagament és del tot il·legítim. El deute i els interessos que aquest genera no són altra cosa que un element més de l’estratègia del poder econòmic i financer per engruixir a marxes forçades els seus comptes en un moment de col·lapse del seu sistema.

La política pressupostària dels governs autonòmics deixa entreveure també la consolidació d’una dinàmica de retallades i privatitzacions. Els “plans d’ajust” aplicats els darrers anys als diferents territoris dels Països Catalans “per fer front a la situació econòmica” no sembla que hagin de revertir en el curt termini. Ans al contrari, és ben clar a hores d’ara que les retallades van venir per quedar-s’hi i que el desmantellament de la sanitat, l’educació i les pensions públiques són també una de les peces que conformen el pla que el capitalisme ha dissenyat a mida per a les classes populars del nostre país. Però no acaba aquí, perquè a aquestes retallades cal sumar-hi la privatització massiva d’actius i funcions públiques. En definitiva, els qui ens governen es venen el país a preu de saldo per servir-lo en safata als interessos del capital privat.

Amb tot, resulta evident que no hi ha democràcia possible dins la Unió Europea (UE) neoliberal. La política econòmica que ofega les classes populars dels Països Catalans la decideixen els consells d’administració dels bancs i empreses transnacionals juntament amb la Troika i amb l’inestimable ajut d’una classe política submisa i servil. Així mateix, qualsevol mostra d’oposició als carrers és contestada amb contundència repressiva per part de la seva policia i els seus jutges.

Davant de tota aquesta situació, al jovent se’ns planteja una clara disjuntiva. D’una banda, podem seguir com fins ara el camí de la Troika i els grans capitals. Un camí que passa indubtablement per un futur de progressiva pauperització de les classes populars i per un deteriorament absolut dels minsos drets socials i democràtics. De l’altra, podem començar a bastir, des d’ara mateix, un camí alternatiu als Països Catalans. Un futur que sigui lliure de les imposicions de les transnacionals i les institucions antidemocràtiques de la UE. Perquè és aquí i ara, en un context d’aprofundiment de la lluita de classes i agudització extrema de les contradiccions del capitalisme, que cal començar a construir aquesta alternativa. El jovent dels Països Catalans hem de ser necessàriament protagonistes destacats d’aquest procés de transformació integral de la nostra societat.

Presentem batalla, aquí i ara. Per esborrar el capitalisme del mapa d’una vegada per totes i construir un futur veritablement lliure per al nostre poble.

No pensem deixar que rescatin bancs mentre arruïnen les nostres vides.
Només lluitant tenim futur!

Font: ARRAN