ARRAN Sabadell davant les acusacions de Convergència Democràtica de Catalunya

Convergència Democràtica de Catalunya ha acusat avui a ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista, de ser responsable dels “actes vandàlics” que ha rebut la seva seu, segons ells mateixos diuen aquesta darrera nit.

Des de l’assemblea d’ARRAN Sabadell Centre-Sud i ARRAN Sabadell Creu Alta-Nord volem respondre a dites acusacions. Convergència Democràtica de Sabadell ha declarat a Nació Digital Sabadell que “aquest col·lectiu ha atacat la seu de CDC de Sabadell altres vegades” i a més que “en reiterades ocasions han fet pintades, han forçat el pany i han destrossat l’intèrfon entre altres desperfectes”.

Per començar neguem completament que ARRAN hagi forçat el pany o hagi destrossat l’intèrfon i desconeixem què s’amaga darrere de “entre altres desperfectes”. Per altra banda no ens n’amaguem i reconeixem que les pintades aparegudes la darrera nit són obra d’ARRAN Sabadell. De les altres pintades tampoc en sabem res.

Des d’ARRAN Sabadell considerem que l’actual xantatge dut a terme per Convergència sobre la CUP i l’Esquerra Independentista en general és inacceptable i és per això que hem iniciat una campanya que remarqui que si no hi ha independència no serà pas pel posicionament de l’Esquerra Independentista sinó per la mateixa Convergència que és incapaç de desobeir. Aquest partit que durant anys va gestionar l’autonomia i la nostra misèria, responsable de retallades, privatitzacions i “presuntament” de la corrupció institucionalitzada i organitzada des de la caiguda de la dictadura franquista no ens durà a la independència. I si ho fa serà en un Estat neoliberal i “business friendly” que abocarà a la misèria encara més a les classes populars del nostre país.

En aquestes mateixes declaracions Convergència anuncia que han posat els fets en coneixement dels Mossos d’Esquadra, i demanen que “actuïn amb contundència”. Suposem que demanen la mateixa contundència que van promoure quan ja fa dos anys aquesta mateixa seu va ser objecte d’una ocupació pacífica i denunciaven coaccions i desperfectes, denúncia que va quedar en res. La mateixa contundència que van encarregar als Mossos d’Esquadra quan fa uns mesos Artur Mas va visitar aquesta mateixa seu i els antidisturbis varen colpejar i retenir a varies companyes d’ARRAN i de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell.

Esperem que la secció local de Convergència demani la mateixa contundència davant dels cassos de corrupció que afecten al seu partit. També esperem que demanin contundència i responsabilitats davant el drama i la crisi social que han provocat en els seus anys de govern.

ARRAN Sabadell Centre-Sud

ARRAN Sabadell Creu Alta-Nord

Sabadell, Països Catalans, 22 d’octubre de 2015

Anuncis

Desobediència per a la ruptura, organització per a la independència!

11SArran

Hem de ser conscients que la desobediència a la legalitat espanyola serà l’única garant per fer efectiu el mandat popular a favor d’un referèndum d’autodeterminació el proper 9 de novembre. Així mateix, hem de tenir molt clar que cap de les forces polítiques que dirigeixen avui allò que anomenem “procés de sobirania” té cap intenció de desobeir el règim amb el qual han pactat o n’han estat part integrant durant gairebé quatre dècades. (Arran, 11 de setembre de 2014).”

Tot just un any després que Arran férem públic el nostre posicionament davant la diada de l’11 de setembre en la que es commemoraven els 300 anys de la caiguda de la ciutat de Barcelona, veiem com aquells perills dels quals ja aleshores alertàvem s’han anat complint com a conseqüència directa de no haver situat la desobediència i l’organització del poble treballador català com a pilars centrals per fer irreversible el Procés. Efectivament, la institucionalització d’aquest ha generat una situació on el discurs de la ruptura ha estat substituït per un que posa al centre del Procés les eleccions del 27 de setembre.

Amb la participació d’Òmnium i l’ANC a la candidatura unitària de Junts Pel Sí, s’ha pretés transformar el caràcter popular de la mobilització de l’11 de Setembre en una diada partidista. Caldrà combatre també el discurs del fals civisme i del famós seny català, que fa de la nostra diada, des de l’existència de l’ANC, un acte festiu i folkloritzat que redueix la lluita al carrer a una fita anual, en lloc d’una mobilització massiva i combativa que siga el punt de partida per una agudització de les lluites socials i nacionals així com de la confrontació directa als carrers. A més, veiem com el discurs defensat des de l’Esquerra Independentista que situa els Països Catalans com a únic marc possible per a un alliberament complet des d’una perspectiva de classe i gènere, combat contra un altre que accepta plenament els límits dels marcs autonòmics i territorials imposats pels estats espanyol i francés. Cal dir que, acceptant aquesta realitat, s’assumeixen també els pactes que van fer possible la constitució espanyola del 78 i per tant no serà possible generar cap marc de ruptura real que ens faça assolir la nostra plena independència.

En definitiva, tot un seguit de concessions i renúncies per part de les elits polítiques al Principat que pretenen eternitzar aquest procés i transformar-lo en una nova via per a la negociació amb el nostre enemic de classe i imperialista, l’Estat espanyol. Mai podrem ser lliures si caminem de la mà amb les mateixes classes dominants que ens han oprimit històricament. Ni tampoc, si ho fem amb les mateixes elits catalanes que ens han traït ja tants cops. Sí que ho serem, en canvi, si la nostra acció internacionalista ens condueix a combatre l’existència de l’anomenada nació espanyola en pro del reconeixement no només de l’existència del poble treballador català com a subjecte polític d’emancipació, sinó de la resta de pobles oprimits, assimilats i intencionadament destruïts per part dels Estats Espanyol i Francès.

Per això, precisament, s’explica que a més de tot un seguit de mobilitzacions, actes, homenatges, agitacions i manifestacions per defensar la construcció d’uns Països Catalans socialistes i feministes, des d’Arran ens sumem també a la Via Lliure convocant al tram 125, on ens trobarem amb la resta de l’Esquerra Independentista per seguir des de Marina amb la manifestació històrica del moviment. Perquè la nostra voluntat sempre serà la de lluitar des la mateixa trinxera que la resta de les nostres companyes amb l’objectiu de desbordar-la i avançar, i no al costat de les joventuts de partits i organitzacions que cop rere cop ens han traït com a poble i com a classe. I és per això, com ja s’ha manifestat, i amb la voluntat de contribuir a la radicalització de la lluita independentista i a l’empoderament de la classe treballadora per a liderar totes les lluites i, així, cooperar a que facin que aquestes siguin irreversibles i veritablement transformadores. Especialment, les joves de la classe treballadora, ARRAN, seguirem construint els Països Catalans socialistes i feministes.

Construïm el futur!

Independència Total!

Poder Popular!

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

Defensem l’habitatge juvenil. Les joves construïm alternatives!

SankaraResisteix

A hores d’ara ja són innegables els abusos i l’afany de lucre de bancs i immobiliàries en matèria d’habitatge. El que havia de ser un dret, i que mai no ho ha estat, ha esdevingut un luxe o quelcom difícil d’assumir per a molta gent.

La propietat privada d’una necessitat tant bàsica com és l’habitatge, l’ha fet entrar dins la lògica capitalista d’acumulació de capital, i esdevenir quelcom més amb el qual lucrar-se. Atacar a la propietat privada com un dels pals de paller que ha sustentat tota aquesta situació esdevé quelcom necessari per combatre-la d’arrel. Davant d’aquest context estructural, i ara agreujat per l’anomenada crisi, l’existència de pisos buits i cases tapiades, sovint de la mà dels desnonaments, ha passat a formar part del paisatge urbà.

Si bé aquesta dificultat per accedir a un habitatge ha afectat a forces sectors de la societat, no podem obviar que els i les joves la patim amb unes característiques concretes. L’elevat atur juvenil, que arriba a superar el 50%, o les precàries situacions laborals a les que ens veiem sotmeses les que arribem a treballar marquen aquesta inestabilitat econòmica que sol impedir l’embarcament de moltes joves en projectes d’emancipació.

En aquest context, l’okupació d’habitatges acaba sent una de les poques sortides viables, o sovint, la única per a forces joves. Tot i així, també cal esmentar altres alternatives existents com són les cooperatives d’habitatge o la masoveria urbana.

Per les joves, viure en un habitatge va més enllà de la mera necessitat de tenir un sostre i quatre parets. L’emancipació juvenil pretén construir espais alliberats del poder adult i de les conseqüents dinàmiques internes que solen generar-se dins l’habitatge familiar, com també pretén generar espais d’intimitat i autorealització.

Trencar amb les dinàmiques patriarcals que es solen generar dins les llars també l’hem d’incloure com a objectiu indestriable en aquesta lluita per l’emancipació juvenil. Amb aquesta perspectiva cal crear espais en els quals les joves compartim i construïm noves formes de relacionar-nos i de conviure a fi de trencar amb els rols de gènere que acaben relegant les feines de cura i de treball reproductiu a les dones.

Aquesta és la voluntat amb la qual s’engeguen els projectes d’habitatges juvenils alliberats des d’Arran, com són els casos de l’Habitatge Alliberat Leila Khaled i de l’Habitatge Alliberat Sankara, que si res canvia, serà desallotjat en els propers mesos. A fi de fer visible la lluita per l’emancipació juvenil i les conseqüències que la lògica capitalista patriarcal acaba tenint en vers el jovent, des de les assemblees d’Arran Sabadell Centre-Sud i Creu Alta-Nord engeguem la campanya “Defensem l’habitatge juvenil. Les joves construïm alternatives”.

En defensa d’habitatges dignes pel jovent, les joves construïm alternatives!

Solidaritat Internacionalista amb el poble Kurd

cartellkurds

 

El proper dissabte 11 de Juliol al vespre (20h) organitzem un acte internacionalista en solidaritat amb el Kurdistan al CSA l’Obrera (Avinguda Barberà, 142).

A partir de les 20h comptarem amb la presència d’un membre de la Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd, i posteriorment es realitzarà la presentació d’una de les últimes novetats editorials de Tigre de Paper, “Kurdistan, el poble del sol” amb la presència de l’autor Jordi Vàzquez.

No hi falteu!

 

Gràcia Barri Viu: Sobirania Residencial i Habitatge

cartell barri viu

 

Aquest proper divendres 26 de juny a la plaça del treball realitzarem el primer dels actes enmarcats en la campanya, Gràcia Barri Viu, amb el que busquem contribuir a la vida del barri i teixir complicitats amb les veïnes.
Comptarem amb companyes de la PAHC de Sabadell, així com de l’Habitatge Alliberat Leila Khaled.

I després no us perdeu el sopar popular i la música de La Mamba Negra!

Comunicat de rebuig davant les actituds sexistes per part d’apoderats d’Unitat pel Canvi el 24M, dia d’eleccions municipals

Des del Moviment Popular de Sabadell volem manifestar el nostre absolut rebuig a les conductes sexistes mostrades per part d’alguns apoderats d’Unitat pel Canvi Sabadell (UxC) el dia de les eleccions municipals. Considerem inacceptables totes aquelles actituds i comportaments que reprodueixen els rols sexistes més arcaics i violents, i encara més si aquestes provenen de moviments que a nivell teòric promouen la construcció “d’una ciutat per viure amb dignitat i justícia social”, tal i com s’expressa en els principis del projecte que es troben a la seva web.

El passat 24 de maig, durant la jornada de les eleccions municipals, vàries apoderades de la Crida per Sabadell (CpS) i d’altres formacions polítiques van haver d’afrontar situacions de masclisme manifest per part d’apoderats d’Unitat pel Canvi Sabadell (UxC). Els fets van esclatar en el moment que les apoderades de la CpS van comunicar als apoderats d’UxC la resolució de la Junta Electoral, conforme aquests no podien lluir distintius relacionats amb la formació Podemos.

Aquests apoderats d’UxC (tots ells homes), lluny d’assumir aquesta resolució, van entrar d’una manera molt ràpida i explosiva en el terreny de la confrontació, desobeint el mandat de la Junta Electoral, tramès als mateixos no només per part de les apoderades de la Crida per Sabadell sinó que també per part de les presidències de les meses electorals. Aquests fets van ocórrer en varis instituts, però els enfrontaments van ser especialment violents a l’Institut Immaculada i a l’Institut Ribot i Serra. En el primer, va haver-hi intervenció policial. I en el segon, va haver d’intervenir no només la policia municipal, sinó que també els Mossos d’Esquadra, davant la negativa reiterada per part dels apoderats d’UxC de retirar qualsevol referència a Podemos de les seves acreditacions i carpetes.

Els enfrontaments en qüestió, lluny de basar-se en el diàleg respectuós, van estar impregnats en tot moment d’actituds sexistes reiterades per part dels apoderats de UxC. Malgrat les apoderades de la CpS van apel·lar al diàleg tranquil i a la necessitat de no faltar-se el respecte, els apoderats d’UxC, fent ús de la masculinitat més hegemònica per imposar la seva voluntat, van adoptar unes formes de comunicació molt allunyades del que serien les fórmules respectuoses. Aquests van tractar a les companyes de la CpS de manera agressiva, utilitzant permanentment els crits de manera intimidatòria per mostrat la seva autoritat. Totes aquestes actituds sexistes es van veure reforçades pel fet que es van dirigir constantment a les companyes com a “nena”, “niña” i fins i tot “niñata”.

Fins i tot, en una ocasió, un apoderat de UxC va arribar a colpejar la mà d’una apoderada de la CpS, i, en el moment que ella li va expressar que no la toqués, l’apoderat va respondre-li en to burleta, amb expressions com “ara s’ha sentit agredida” o “no treguis les coses de context”. I aquestes conductes violentes no es van aturar aquí, sinó que l’apoderat en qüestió va començar a assenyalar la companya de la CpS dient-li que era una vergonya el seu comportament. En un punt, l’apoderat d’UxC va arribar a advertir, en to amenaçant, a l’apoderada de la CpS i a apoderades d’altres formacions polítiques, que anessin amb compte amb ell.

A més a més, aquests apoderats violents d’UxC, en tot moment van mostrar una actitud de prepotència en la qual es feia palès que no consideraven les apoderades de la CpS com a interlocutores vàlides, ja que el conflicte no es va resoldre fins que no van intervenir companys (homes) de la CpS.

Considerem inacceptable que una candidatura que diu que “el sistema capitalista provoca un augment de la pobresa i de les desigualtats socials inadmissible. És per això que la nostra acció política tindrà com un dels seus principals objectius canviar aquesta realitat amb mesures que promoguin des del món local la justícia i la cohesió social i la igualtat d’oportunitats” tingui i accepti comportaments violents i masclistes d’aquest tipus, i davant d’això no podem sinó demanar unes disculpes públiques per les actituds sexistes que van tenir el dia de les eleccions varis apoderats d’UxC contra apoderades de la CpS.

Moviment Popular de Sabadell

Juny del 2015